Generalment, ens fem trampes a nosaltres mateixos quan ens proposem objectius. Com podem evitar-ho? Quan canviem d'any, és l'època dels bons propòsits:
Anar al gimnàs.
Fer règim.
Deixar de fumar.
Començar a estalviar.
Anar al dentista.
I segur que sí, vas començar a fer-ho tot, però per què abandonem tots aquests objectius? Qualsevol excusa és vàlida per no arribar a complir-los.
Mitjà desordenat. És la fase desordenada dins una etapa o un període. A la fase intermèdia d'un procés, ens estanquem, no seguim la projecció adequada i arriba la desmotivació. Si arribem a aquesta fase de desmotivació, els bons propòsits es comencen a diluir. Pot ser per causes externes, com ara menors ingressos, però també per causes personals a causa d'actituds o decisions que no fomenten el compliment dels objectius. És un fenomen força generalitzat i que sol passar a molta gent.
Es tracta de diagnosticar bé, què ens fa deixar i com ho podem evitar. Té a veure amb una cosa que està estudiada i és:
▪️ No marcar un objectiu.
▪️ No fragmentar aquest objectiu.
"Les metes parcials són molt més fàcils d'assolir que les metes finals i et motiven a seguir".
Tot i això, encara que la motivació sembli que és l'espurna inicial, va bé mantenir-la viva, però no et sosté. EL QUE SOSTÉ LES PERSONES ÉS LA CONSTÀNCIA, DISCIPLINA I LA FORÇA DE VOLUNTAT. Això farà que aconsegueixis el teu objectiu, sigui anar al dentista, estalvi o sigui qualsevol altre aspecte de la vida.
És clar que els factors que hi influeixen són molt variats, però com gairebé sempre, al final tot acaba recaient sobre la persona.