Diversos estudis científics sostenen aquesta afirmació. Sembla que aquells que pateixen Alzheimer tenen un enzim en comú, la gingipaina, que és la responsable tant de la periodontitis crònica com del dany cerebral i les seves conseqüències.
És sorprenent descobrir que el patogen causant de la gingivitis s'ha trobat als cervells dels pacients d'Alzheimer. De fet, "Porphyromonas gingivalis" va ser detectada en el 96% dels casos. Aquesta condició oral, la gingivitis, sembla fomentar-ne el desenvolupament.
El bacteri responsable de la periodontitis crònica pot migrar al cervell i alliberar un enzim que promou la destrucció de les neurones. Aquesta és una possible explicació per a la pèrdua de memòria i la degeneració característica de la malaltia d'Alzheimer.
En experiments amb rates a què se'ls va introduir el patogen de la periodontitis crònica, es van observar resultats positius. La infecció oral es propaga al cervell i provoca beta amiloide, una proteïna associada directament amb l'Alzheimer.
Proves d'ADN realitzades en pacients ja morts van revelar que només un alt percentatge tenien mal a les cèl·lules nervioses del cervell. Això permet deduir que la infecció oral es presenta inicialment i juga un paper important en la progressió cap al cervell. Aquesta cadena d'esdeveniments pot conduir a l'aparició de malalties mentals.
Pel que fa a l'odontologia, la prevenció és crucial. Mantenir una bona higiene oral mitjançant el raspallat de dents i l'ús del fil dental pot ajudar a evitar infeccions.
A més, si hi ha antecedents familiars d'Alzheimer, és fonamental fer revisions dentals més freqüents i exhaustives.