Els signes d'aquesta malaltia són:
a) Inflor i dolor abdominal.
b) Pèrdua de pes.
c) Diarrees o restrenyiment.
Sovint, els únics símptomes es manifesten només a la boca i corresponen a les següents patologies:
a) Xerostomia: aquesta malaltia produeix menys saliva, cosa que porta a mucoses irritades i
envermellides que faciliten certes infeccions a causa de la disminució de les proteïnes defensives.
b) Hipoplàsia de l'esmalt: l'esmalt és defectuós i presenta rugositats, solcs i taques marrons, groguenques o blanquinoses.
c) Càries: a conseqüència de la sequedat, hi ha un desequilibri microbià oral que provoca malalties periodontals i un risc més gran de càries per la debilitat de l'esmalt.
d) Aftes: la mala absorció de nutrients origina l'aparició de nafres molt doloroses a la llengua, el paladar i les galtes.
e) Glossitis: inflamació, cremor i coïssor de la llengua.
f) Boqueres: nafres a les comissures dels llavis.
g) Plaques blanquinoses a la llengua.
A més d'aquests símptomes, als nens se'ls poden detectar altres signes de la malaltia celíaca a la seva cavitat oral:
1. Retard a l'erupció dental o que les dents creixin de forma asimètrica.
2. Trastorns en la mineralització de l'esmalt dental a causa de l'inici d'una dieta sense gluten.
3. Alts nivells de placa bacteriana.
QUINES MESURES CAL PRENDRE?
a) Evitar aliments amb gluten.
b) Reduir el consum de productes àcids i ensucrats (produeixen erosió dental i l'aparició de càries).
c) Seguir una dieta adequada amb productes frescos (carn, peix, verdures, fruites).
d) Mantenir una rutina estricta d'higiene bucal raspallant-se amb pasta fluorada, no menys de 2 vegades al dia, posant èmfasi en la higiene interdental i usant un col·lutori adequat.
Això demostra la importància de les visites periòdiques al dentista.