Les persones victimistes solen queixar-se constantment i culpar els altres per tots els infortunis que enfronten. Una de les grans preocupacions amb aquesta actitud és que acaben projectant la culpa que senten sobre els altres. Sovint, el seu entorn proper, com a pares i germans, intenta fer-los entrar en raó, però els acaben protegint i no els reprenen pels seus errors. Com a resultat, aquestes persones no aprenen a enfrontar-se i resoldre els seus problemes.
Tot i que el victimisme no es considera un trastorn, si persisteix en el temps, pot mostrar característiques similars al trastorn paranoide de la personalitat. El rol de "víctima" que assumeixen és una manera de protegir-se de situacions que els causen por, com el fracàs o l'ansietat de no complir certes expectatives. Aquestes actituds sovint els fan perdre amistats, especialment quan els amics benintencionats els ofereixen solucions que rebutgen amb excuses.
Una de les raons que podria portar algú a adoptar una actitud victimista és la incapacitat d'enfrontar les incomoditats i els desafiaments diaris. En comptes d'afrontar-los, trien evitar-los. Aquells que intenten establir una relació amb algú victimista sovint tenen un perfil empàtic i "salvador", creient que els poden ajudar. Tot i això, aquesta dinàmica sovint acaba en patiment, ja que el victimista tendeix a culpar la seva parella, afectant l'autoestima de tots dos.
Tractament:
Atès que el victimisme és una conducta apresa, és possible superar-ho. Una de les estratègies més efectives és fomentar l'assertivitat.
Relació del victimisme amb l'odontologia:
Les persones victimistes solen experimentar ansietat extrema en visitar el dentista, especialment per la manipulació de la boca. Aquesta ansietat és tan intensa que sovint eviten o abandonen els tractaments dentals, cosa que pot tenir conseqüències negatives per a la seva salut bucal.